UN GRAN REPTE !!! DORMIR, SOMIAR I DESCANSAR

Share

dormir

La vida és somni i els somnis somnis són” va escriure Pedro Calderón de la Barca

Que no et treguin la son” “La importància de descansar bé condiciona el nostre dia a dia” diu el Dr. Eduard Estivill, especialista Europeu en Medicina del Son (títol de somnólogo acreditat per la ESRS). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Promoció 1968-1973. Especialista en Neurofisiologia Clínica i Pediatria.

Per dormir bé, primer cal proposar-se de dormir i poder dormir” diu Antonio Vela, catedràtic de Psiquiatria i especialista en neurologia i neurofisiologia.

Tots volem estar sans i prevenir malalties. L’acumulació de cansament pot arribar afectar la nostra salut física i mental.
Cal dormir i descansar per llevar-nos cada dia com nous, però hi ha persones que no ho aconsegueixen.
Segons dades de l’OMS un 40% de la població no descansa bé.

Dormir i reposar ens aporta beneficis, com reduir el risc d’infart, combatre l’estrès, eliminar la fatiga física i mental, augmentar el rendiment i ens provoca una sensació de benestar.

Les persones, hem de trobar en el somni, el relax necessari per desconnectar del ritme de vida accelerat, les preocupacions, el treball, l’estrès … Però, si bé tots dormim, no descansem de la mateixa manera.

Pensem que el nostre cervell sempre està actiu, durant el son organitza la informació i repara el cansament, però sense consciència. El somni i la vigília es complementen formant una unitat.

tumblr_njwzzwaEbH1uo5sjlo1_1280 El somni s’organitza en fases, les quals compleixen funcions específiques i apareixen de manera continuada.

La primera fase, d’ones lentes o son no REM, es divideix en quatre etapes, el somni és cada vegada més profund, es disminueix el ritme respiratori i cardíac, es produeix un aïllament sensorial, proporcionant el descans físic per a la recuperació d’energia. La seva durada és d’uns noranta minuts.

La segona fase, de son REM o de moviments oculars ràpids. Dura uns noranta minuts, el cervell incrementa la seva activitat com durant la vigília donant pas als somnis i els malsons. Aquest genera informació per si mateix, com un intent d’organització i de consolidació d’aprenentatge i records.

Aquestes dues fases es van alternant mentre dormim. Els somnis de l’última fase REM es recordaran amb més facilitat per la seva proximitat al moment de despertar.

Algunes persones no poden descansar perquè pateixen algun trastorn del son, el qual altera el seu ritme de vida i el seu descans. Hi ha més de 80 tipus de trastorns del son, com insomni crònic, síndrome de l’apnea del son …

El Somnambulisme és un dels trastorns del son més habitual. Es produeix la majoria de les vegades durant la infància i disminueix amb els anys. No és una patologia greu, ni provoca problemes de salut, sol desaparèixer de manera espontània i només es tracta si es dóna amb massa freqüència.

El somnàmbul segueix adormit, tot i que és capaç d’aixecar-se del llit i realitzar tasques senzilles. Es recomana no despertar i guiar cap al llit suaument. Es troba en la fase de son REM.

El normal és que l’endemà no recordi res. Per evitar accidents, cal mantenir tancades les portes i finestres que donen a l’exterior i allunyar els objectes que puguin ser nocius.

El Somniloquio són balbuceigs, paraules inconnexes i fins frases senceres pronunciades durant el son. Pot produir-se durant la infància o en l’edat adulta, sol anar associat a episodis d’estrès.

El Bruxisme és l’activació dels músculs de la mandíbula de forma repetida durant el son, i causa el desgast de les dents. Es recomana recórrer a una pròtesi per disminuir la pressió i desgast posterior.

Les Mioclònies hípnicas són contraccions musculars espontànies i sobtades. En general, es relacionen amb excessos en el consum de substàncies estimulants, com el cafè, la cola i el te.

La Paràlisi del son és el despertar durant la fase REM, es genera una paràlisi corporal. La persona no pot moure el seu cos de forma voluntària durant uns segons, no és greu. És habitual que es doni en persones que treballen per torns o que se sotmeten habitualment al jet-lag o descompensació horària.

No és el mateix dormir que descansar. Es pot dormir sense descansar i descansar sense dormir. El dormir és l’acte principal perquè descansem, però podem descansar desperts física i mentalment, estirats en un sofà, llegint, escoltant música … El descans ens proporciona la regeneració del nostre cos, retrobant el seu equilibri natural.
Dormir és totalment necessari i no opcional.
Dormir sota la pressió de preocupacions, sorolls, llums molestes que provoquen continus desvetllaments durant el son, provoca un descans deficient per al nostre organisme és un “somni no reparador”.
Si no podem descansar bé i al aixecar-nos ens sentim cansats i distrets, veurem disminuïda la nostra capacitat de rendiment, estarem de mal humor, més irritables i més negatius, això ens passa perquè la nostra ment i el nostre cos no s’han recuperat del dia anterior.

Un entorn, unes condicions òptimes i uns bons hàbits de descans a les necessitats individuals, optimitzaran el descans respecte a les hores que dediquem a dormir.

Hi ha maneres per dormir-se i aconseguir descansar. Cadascun de nosaltres ha d’experimentar quines li funcionen.

81cd48d9-7a15-4e90-b052-3cc896d3ee58_633928463037528462 Aquestes recomanacions ens poden ajudar a millorar el descans:

Estar tranquils i en silenci, fonamental per alliberar la ment, aconseguir relaxar-se i aparcar els problemes.

Evitar els sopars abundants, els estimulants i els líquids en excés abans d’anar a dormir. No abusar del pernil, formatge, cansalada o tomàquet, ja que contenen tiamina, una substància que augmenta l’alliberament d’un estimulant cerebral. Per contra, el iogurt, la llet, el plàtan, són aliments rics en triptòfan i ens pot ajudar a l’hora d’agafar el son.

Mantenir un horari regular per anar a dormir cada dia.

Tenir relacions sexuals abans de dormir. El nostre cos allibera endorfines que ajuda a disminuir l’estrès, i com a conseqüència ens pot ajudar a dormir-nos més ràpid.

Procurar un dormitori còmode, ben ventilat, aïllat de sorolls i llum, i a una temperatura agradable. Un matalàs còmode i en cas d’usar coixí, que aquest no sigui molt alt.

Fer exercici. Mantenir-se físicament actiu, caminar, córrer o nedar, és beneficiós, allibera tensions i aconsegueix un somni reparador.

Intentar evitar les pastilles per dormir o somnífers. Només estarien indicades com a últim recurs en casos definits d’insomni crònic i sempre sota la supervisió d’un metge especialista.

Evitar la migdiada més de 15 o 20 minuts

Mantenir el mòbil, el portàtil o la televisió fora de la zona de descans. Mirar les pantalles abans de dormir, exciten el cervell. La lluminositat de la pantalla confon la glàndula pineal, segregadora de la melatonina. Tenir el mòbil carregant-prop de la capçalera, pot produir alteracions.

Molt important!!

Dormir a les fosques. Quan disminueix la lluminositat, la glàndula pineal segrega més melatonina (l’hormona de la son), que indueix a l’estat de relaxament i somnolència.
A l’alba, s’inhibeix la seva segregació i augmenta la de la serotonina.

La intensitat de la llum artificial a la nit, no ajuda a regular el cicle natural del son. La il·luminació nocturna a l’exterior pròpia de la nostra època i la cultura de l’oci nocturn han canviat els patrons de dormir. Els ritmes naturals s’han alterat.

Tenint en compte que el temps necessari per dormir i descansar depèn de cada persona, un referent seria que els nadons dormen entre 16 i 18 hores; els nens de 2 a 4 anys, 12 hores més la migdiada; de 4 a 6 anys, 12 hores; de 6 a 11 anys, entre 10 i 11 hores; de 11 a 14 anys, 9 hores; a partir de 15 anys, entre 4 i 8 hores diàries depenent de cada persona.

“Dormir bé i descansar és vital per a una vida sana i saludable”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.