Corrandes son corrandes i us en ballaré deu mil

Share

Us sonen les corrandes, que son les corrandes? La corranda és una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d’una sèrie de balls o després d’una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs. La corranda es una dansa curta, de moviment més aviat viu que se sol ballar com a final d’una altra dansa. Per extensió també és la cançó, popular, breu, sovint improvisada, que es canta durant aquesta dansa. Modernament el cant ha estat substituït per la cobla instrumental. És una dansa popular a les comarques interiors de l’antiga Gòtia i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir. Rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, cobles, cançons bogetes, etc).

La cançó sol ésser de contingut força intencionat, amb conceptes satírics, crítiques i retrets, o amb l’expressió de sentiments amorosos. És de tonada alegre, de caràcter popular i curta. La majoria són de quatre versos heptasíl·labs, que rimen a b b a, a b a b, o a b c b; algunes són de cinc o més versos i no manquen les compostes en vers pentasíl·lab. Dels tipus mètrics més corrents, hom en té exemples esporàdics al s. XV, i al s. XVI n’hi ha ja petites col·leccions de to més o menys tradicional al Principat i a Mallorca. Els s. XVIII i XIX foren èpoques d’una gran fecunditat, sobretot a Mallorca, on actualment es conserven per tradició oral unes vint mil corrandes ( gloses ), difícils de datar i sovint reelaborades diverses vegades; la majoria són autòctones, però també n’hi ha que tenen paral·lels a la resta dels Països Catalans i de relacionades amb les coples castellanes

Lletra d’unes corrandes.

Corrandes
Corrandes

Si voleu ballar corrandes
us en cantaré deu mil
que les duc a la butxaca
enfilades amb un fil.

Si les trobeu encertades
que el riure fan esclafir
no haurem perdut la jornada
perquè el riure obre camí.

Qui dirà mai l’aventura
d’una pera fins al Born?
Són tants els qui hi guanyen,
arrenglerats i fent torn!

Corrandes catalanes
Corrandes catalanes

Els pagesos que protesten
tenen tota la raó.
Dels productes de la terra,
s’enriqueix algú, i ells no.

Són gent d’ordre, pel que diuen;
gent de pau, si els creus a ells;
però aquells estats on manen
fan negocis de fusells.

I la guerra quan esclata
els qui la van preparar
amb posat de gata maula
s’estranyen del pet que fa.

La rucada dels negocis
amb metzines mata ocells
per cada arbre que ens aterren
se’ns regiren els budells.

Si deixem que els tècnics duguin
el carro pel pedregar,
se’ns vendran per quatre peles
l’aire i tot de respirar.

Diu que el petroli escasseja
que ens queden pocs barrils
què faran ara pobretes
les gran multinacionals?

No hi ha remei sense l’àtom»
diu la gent que hi té cabals
i alguns esquerrans s’ho empasten
els qui són curts de gambals.

El que tothom ha d’entendre
perquè el progrés vagi fi
és que les dones són homes
però de sexe femení.

Tots els homes han d’admetre
bé que els costi de capir,
que els homes són unes dones
però de sexe masculí.

Qui la dóna, no la dóna.
La tenim, la llibertat,
des del dia que vam néixer,
i tots temps en fa costat.

Qui la nega, l’arrabassa.
Arrabassar-la és un crim.
I és una impertinència
donar-nos el que tenim.

No tornaran els anys grisos
que tot un poble, cap cot,
s’empassava la saliva
sense gosar dir cap mot.

Llibertat és alegria,
que rigui i canti qui vol.
La grisor mai més no ens tapi
la llum esclatant del sol

Catalunya, Catalunya,
ara que t’has desvetllat
i t’has retrobat sencera
des del camp fins a ciutat.

No deixis que t’entrebanquin
pel camí que t’has triat,
que cap manaire et retalli
els espais de llibertat.

Author: lluis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.